Des de Catarsi Magazín us desitgem feliç Sant Jordi, i us fem una breu selecció de llibres per gaudir especialment durant la diada, però també la resta de l’any. En la nostra tria hi hem escollit obres relatives a les qüestions que abordem a la revista: feminisme, ecologisme, perspectives socialistes i militants per fer de la literatura (i de la cultura en general) una eina de transformació social i d’emancipació, també i especialment en el context català.
Una cambra pròpia
El clàssic de Virginia Woolf torna amb una edició renovada de la mà de La Temerària editorial i amb traducció d’Helena Valentí. Una obra cabdal de la literatura feminista, on Woolf reclama la necessitat per part de les dones de fer-se el seu espai com a escriptores: “La dona que es proposa escriure novel·les ha de comptar amb uns diners i una cambra pròpia; i això, reconeixeu-ho, deixa sense resoldre els grans problemes de l’autèntica manera de ser de la dona i els trets distintius de la novel·la.” A Una cambra pròpia (La Temerària, 2021) Woolf fa una denúncia epocal dels biaixos de la societat patriarcal i de les dificultats de l’accés a la cultura per part de les dones del tot aplicable als nostres temps.
Què fer davant del canvi climàtic?
La crisi climàtica és una realitat els efectes de la qual es faran més i més notoris en les nostres societats. Sovint, els mitjans de comunicació reprodueixen dades relatives als increments de temperatura, augment del nivell del mar, sequeres, huracans i demés fenòmens. Davant tant de catastrofisme, la nostra acció quotidiana sembla grotesca, insignificant i del tot anecdòtica, tanmateix, prendre consciència del paper depredador del capitalisme i l’anarquia inherent en el seu desplegament com a sistema econòmic i social és anar a les arrels de la crisi climàtica i ens dona un context en el qual inserir la nostra pràctica quotidiana.El recent llibre d’Andreu Escrivà, I ara jo què faig? (Sembra Llibres, 2021) és un manual, però també una guia davant les contradiccions del dia a dia per contribuir en el canvi social que requereix la supervivència del nostre planeta, i de nosaltres com espècie en ell.
Un Marx per descobrir
Allò que coneixem més sobre el marxisme sovint són els seus tòpics desqualificadors. Fins i tot dins de l’esquerra, Marx passa sovint com un senyor que no es va poder abstraure del racisme del seu temps, que considerava el capitalisme una fase del tot necessària per a l’assoliment d’un estadi social superior en la forma del socialisme i que, per tant, justificava així l’existència de les colònies. Res més lluny de la realitat, l’obra del filòsof renà fou d’una extensió poc igualada per cap dels seus contemporanis. Amb la recent publicació de les seves obres completes, a dia d’avui encara ens manca temps per estudiar del tot els posicionaments de Marx sobre l’enorme quantitat de temes que seguia amb viu interès.
A L’últim Marx (Tigre de Paper, 2021), Marcello Musto s’endinsa en els escrits epistolars d’un Marx ja vell i madur que mostra una imatge molt diferent a la de les caricatures a les que el van reduir els seus epifenòmens. Crític amb plantejaments propis i amb una lucidesa que no perd en l’anàlisi de fenòmens com ara el context polític a Rússia i l’ascens de la socialdemocràcia a Alemanya, l’últim Marx ens mostra la dimensió emancipadora del pensador que dota de
A 150 anys de la Comuna
Enguany es compleixen 150 anys de la Comuna de París, l’esdeveniment que va sacsejar Europa a finals del segle XIX i del qual Marx va dir que era un exemple concret d’exercici de la dictadura del proletariat. Proliferen les obres historiogràfiques sobre les causes i els esdeveniments que van deixar aquesta fita per la posteritat, però també és possible una aproximació literària. En la novel·la d’Hervé Le Corre Sota les flames (Bromera, 2021) s’hi narra sota amb suspens els darrers dies de la Comuna a través de dues de les seves protagonistes. Una acció trepidant a contracorrent com la que van viure els darrers communards enmig d’una ciutat assetjada.
És possible novel·lar la independència?
Més enllà de les novetats, sempre és un bon moment per recuperar aquelles novel·les que, des de la política-ficció, han volgut imaginar com seria una Catalunya independent.
A A reveure Espanya, Jordi Cussà (Edicions Albí, 2010) literaturitzava fa una dècada com un 23 d’abril del 2018 es proclamava unilateralment la Independència al Parlament de Catalunya, i ho combinava amb un seguit de interrogants que en aquell moment eren del tot profètics. Novel·la imprescindible doncs, en aquest camí nostre cap a l’alliberament del país, sovint tan frustrat i tortuós, que ens recorda que per voler-nos lliures, abans cal estar convençuts de què serà possible.
I una de regal! Aprofitem la seva reedició per recomanar amb incandescent entusiasme Jo només il·lumino la Catalana Terra (Males herbes, 2021). Un recull sorprenentment bo de breus assaigs del mític blog Jo només follo a pèl, on l’enigmàtic autor Valero Sanmartí, com un semidéu venjatiu, brega amb els elements culturals que, segons ell, fan del poble català un col·lectiu humà mesellot i poc predisposat a l’èpica. Un recull imprescindible i un retrat (extraordinàriament) cert de la catalanor en l’era de la potmodernitat líquida (i sòlida, i gasosa) i en per què coi cal començar a qüestionar-la (sí, també amb humor) per sortir de la nostrada gàbia melancòlica del panxacontentisme.
Marcello
Musto
