Pocs noms dins de la Història són més reconeguts que el de Karl Marx i, alhora, poques figures han estat tan poc estudiades com ell. Entre els seus adeptes, una minoria podrà admetre no haver llegit cap de les seves obres més enllà del Manifest Comunista, o ni tan sols haver fullejat algun dels volums d’El Capital. La llista d’obres consultades entre els seus detractors, possiblement serà encara més exigua, tractant-se d’una qüestió feixuga, perquè, com podem esgrimir raons contra quelcom desconegut?
Més que un nom, rere Karl Marx hi trobem un concepte abstracte, per la manca de coneixement personal i acadèmic que tenim del personatge, i per l’ús, aprofitament i retall despietat de les seves idees per a la defensa de certes postures ideològiques, polítiques i econòmiques al llarg de la Història més recent.
Marcello Musto pretén a través d’aquest llibre millorar la comprensió de la producció acadèmica de Marx, a partir de l’estudi paral·lel dels darrers dos anys de la seva vida personal, tenint com a fita principal esmenar dues de les principals interpretacions errònies de l’obra de Marx: que en els darrers anys de la seva vida havia deixat d’escriure, i que la seva perspectiva acadèmica era clarament eurocentrista.
La biografia del Vell Nick, o el Moro
Al llarg de la primera secció, Marcello Musto realitza un apropament profundament humà de Marx, descrivint amb gran riquesa de detalls l’anàlisi de la seva persona a través de l’estudi de les seves obres i manuscrits -publicats o no-, i pels testimonis escrits de la gent més propera, o inserint aquells sobrenoms pels quals era conegut dins dels seus cercles més íntims. Així, Karl Marx deixa de ser un element desdibuixat dins del discurs històric per a transmutar-se en un home envellit, singularment simpàtic, de gran enginy i major curiositat, sent impossible pel lector no connectar emocionalment a partir de l’esment de les seves passions i lectures en el context de les vicissituds personals que experimentà i que malauradament s’han invisibilitzat dins del discurs històric.
Certament, l’autor no tan sols ha sigut capaç de plasmar els aspectes més rellevants de la vida de Marx, sinó que demostra que l’estudi de la vida privada del pensador és quelcom imprescindible per a la comprensió de la seva erudició i accions al llarg de la seva vida. Així, a través de les seves pàgines descobrim que Karl Marx no va limitar la seva formació a la política o l’economia, sinó que els seus camps d’investigació foren extremadament diversos, tot i que enfocats en un mateix objectiu: la destrucció de les diferències de classe.
Si bé és cert que els pilars fonamentals de la recerca i producció ideològica i intel·lectual de Marx es van centrar en l’economia, la política i la qüestió social, al llarg del llibre se’ns exposa la seva recerca en ciències com la química, física, fisiologia, geologia, antropologia, les matemàtiques, la història, la filosofia, o el domini de llengües diverses com l’alemany, l’anglès, el rus o l’italià. Aquesta àmplia diversitat formativa és precisament una de les raons que esgrimeix Marcello Musto per a combatre la visió eurocentrista que s’ha volgut aplicar a Marx, atès que constantment podem trobar cites de la seva correspondència personal on defensava que per entendre les transformacions històriques reals calia estudiar els fenòmens individuals separadament, així com per la seva constant negativa a generar un model teòric general sobre l’aplicació del comunisme, comprenent que s’havia d’adaptar segons les especificitats de cada territori, però mostrant-se inflexible en un únic punt: la generació d’una nova societat més justa s’havia de produir a través de la revolució del proletariat, amb la fita de dominar l’esfera política i retornar la naturalesa comuna a tota propietat privada, sense això impliqués la uniformitat monòtona del qual se l’ha acusat al llarg del temps.
Per altra banda, Marcello Musto exposa de manera breu i clara que l’objectiu de Marx no era tant la fi del sistema capitalista, com la fi d’aquells aspectes que incidien en la diferència de classes: respecte a la migració, va demostrar que el trasllat forçat de mà d’obra generat pel capitalisme era un component principal de l’explotació burgesa i que la clau per combatre-la era la solidaritat de classe entre treballadors, independentment dels seus orígens o de qualsevol distinció entre mà d’obra local i importada. Per altra banda, constantment va defensar que el primer nivell classista era precisament la qüestió de la distinció i segregació de gèneres, així com l’estreta relació entre la problemàtica ecològica i el mode de producció capitalista.
La necessitat de la culminació del capitalisme per al seu enderrocament
És el segon apartat del llibre el que més interès pot generar en l’actualitat atès que, no tan sols exposa la perspectiva de Marx respecte a l’evolució del tarannà sociopolític i econòmic de Rússia per a fer-la una de les candidates més aptes pel desenvolupament de revolucions, sinó que permet constatar la vigència de certs aspectes dins del discurs històric del país.
L’interès de Marx per Rússia i l’obra econòmica de Txernixevski el van dur a comprendre el fet que el desenvolupament primari d’algunes societats, podia fer que en segons quines etapes de la història es posicionessin de forma endarrerida respecte al desenvolupament socioeconòmic i polític d’altres potències, com és el cas de Gran Bretanya, però que era precisament aquest fet el que permetia a la societat endarrerida rebre un coneixement teòric d’etapes intermèdies de la Història, com el desenvolupament del capitalisme, i tot realitzant el salt a una etapa posterior on la pretesa potència avançada encara no havia arribat: la revolució proletària des de les estructures feudals russes, que culminaria amb el retorn de la propietat comuna (obstxina). Amb tot, un dels aspectes que més va voler remarcar Marx en aquesta investigació va ser el fet que l’endarreriment econòmic i tecnològic no podien donar pas a una revolució o un canvi de sistema, si no es trobaven inherentment lligats a una naturalesa despòtica del poder.
El lector es pot sobtar que arribat a aquest punt del llibre, i després d’analitzar les bases dels aspectes negatius del capitalisme, es mostri que Marx considerava que era un episodi fonamental per al posterior desenvolupament històric del comunisme, i que fins i tot es podia valorar positivament la necessitat d’acceleració constant, tècnica i econòmica del sistema, fet que suposava també l’acceleració de l’arribada d’aquells corrents que havien d’acabar amb els diferents tipus d’opressió que patia la humanitat, i que incloïen qüestions com la desaparició de la distinció de gènere o origen ètnic. Amb tot, de la mateixa manera que era conscient que no es podia crear un model socialista universal sense tenir en compte les particularitats de cada territori, defensava, exposant el cas de Rússia, que si bé era necessària l’existència del capitalisme, no era una conditio sine quanum particular perquè els territoris fossin capaços d’arribar a models on s’hagués produït la destrucció final de les distincions de classe.
“Soc un ciutadà del món, i allà on em trobo, actuo”
La tercera secció ens permet comprendre l’evolució paral·lela de la popularitat i l’animadversió que Marx suscitava al seu entorn, i sens dubte Marcello Musto es mostra molt d’acord amb les asseveracions d’Engels que un coneixement real de l’obra de Marx no permetia la seva demonització absoluta -si bé era legítim no compartir-ne totes les idees-, però que comprenia perfectament que un dels elements que més enuig els hi causava era el fet que Marx no s’havia d’esforçar a propagar les seves idees: arreu del món la gent involucrada en els moviments internacionals i obreristes, i erudits dels més diversos àmbits s’apropaven per a conèixer què tenia a dir sobre qualsevol qüestió de la vida aquell ancià simpàtic.
Marcello Musto rescata un altre aspecte molt rellevant respecte al desenvolupament de l’obra de Marx mentre aquest encara era viu, i que queda especialment retratat en La Rebel·lió dels Animals de George Orwell: la despietada tendència a esquinçar les seves teories i hipòtesis per tal d’adaptar-les al paladar del públic; però especialment per al moldejament del discurs polític, per tal d’afavorir les fites de tirans que han emmetzinat la comprensió de les propostes de Karl Marx, per justificar innombrables barbàries.
També en aquest tercer apartat se’ns exposa de manera sintetitzada la senzilla raó de per què Marx va deixar diverses obres inacabades, entre d’elles El Capital: la manca de temps i de salut, així com el seu interès cap als més diversos temes, i la creixent popularitat de la seva figura -tant positiva com negativa-, o la necessitat constant de continuar corregint les seves anteriors obres, no van permetre la conclusió de bona part de la seva producció, sent el primer qüestionament crític que podem generar entorn de Karl Marx: si la seva ambició desmesurada i la seva set de coneixement no foren precisament els principals obstacles per a la culminació de la seva obra.
Finalment, el quart apartat del llibre de Marcello Musto estructura l’etapa final de la vida de Marx, marcada per la pèrdua de la seva muller, així com per les malalties que experimentava en carn pròpia, i aquells mals que les persones del seu entorn més proper no podien defugir. I aquí el lector avesat en la indagació històrica podrà experimentar el neguit d’acompanyar a Marx en els darrers moments de la seva vida, sense que el coneixement objectiu que la seva mort es va produir fa més d’un segle alleugeri el dol per la pèrdua.
Sens dubte, l’estudi i comprensió de l’obra de Karl Marx continua sent fonamental per a qualsevol que consideri necessari construir una alternativa al capitalisme. Però cal fer-ne una revisió del mètode, eliminant els prejudicis que no permeten un apropament correcte ni a la figura ni a l’obra, i prenent especial cura que la base del coneixement que tenim sobre Marx trenqui amb aquelles versions esbiaixades i pervertides que, no obstant, han arribat a ser més reconegudes que no pas l’obra original. Ja sigui per a recolzar-ne les idees o per a debatre-les, l’obra de Marcello Musto es torna imprescindible a l’hora d’abocar llum sobre un dels personatges més esmentats i poc estudiats de la Història
Marcello
Musto